Per consultar l'aula virtual i tots els materials de la Jornada :
http://aulaice.uab.cat/
Amb la col·laboració de: http://www.greal.cat/
LLEGIR PER ESCRIURE I ESCRIURE PER LLEGIR
Parlem de com avaluar-ho?
La motivació lectora i els problemes de lectura i escriptura dels nostres alumnes adolescents són eixos de preocupació habitual entre els professors i les professores de llengua i literatura. L’estat d’opinió generalitzat és que encara es continuen detectant molts dèficits en un i altre camp tot i el temps (i l’esforç) que els dediquem a les nostres classes.
Hi ha, a més, una dificultat afegida: encara que els nous currículums ofereixen la possibilitat d’integrar llengua i literatura en els programes de la nostra matèria, és ben cert que encara continuem lluitant per integrar-los adequadament en les nostres programacions (sovint molt marcades per la divisió parcel·lada que encara ofereixen molts llibres de text) i, a més, continuem plantejant-nos molts dubtes a l’hora d’avaluar-los de forma adient.
L’avaluació esdevé, així, com una mena de cavall de batalla, com un camí ple d’esculls fets de dubtes realment difícils de resoldre per a tots nosaltres quan volem avaluar les tasques que es plantegen de forma “poc convencional” per treballar les lectures, l’escriptura, la formació literària i l’ensenyament de la gramàtica. I és d’això del que volem parlar i debatre en un espai com aquest, cosa que no sempre ens és possible de fer en els nostres centres educatius, la idiosincràsia de funcionament i de gestió dels quals sovint ens porta a fer molta feina però a tenir poc temps i espai d’intercanvi de pràctiques reals.
Aquesta II Trobada és la continuació de la que vam realitzar el curs passat i neix d’un seminari organitzat pel Grup de Recerca GREAL de la UAB en col·laboració amb l’ICE de la UAB, que ha estat dut a terme al llarg de dos cursos ( 2008-09 i 2009-10). Enguany aquest seminari s’ha constituït com a grup de llengües de l’ICE de la UAB, tot i que segueix vinculat amb el Grup de Recerca GREAL. Continuem mantenint l’essència dels seus inicis: un espai de treball col·laboratiu i un pont de diàleg entre les pràctiques reals del professorat a les aules de secundària i les aportacions de la recerca sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la composició escrita, de la gramàtica i de la literatura. Tot plegat ha propiciat experiències de treball a l’aula, viscudes com a molt satisfactòries per part del professorat participant, que volem compartir amb tothom que hi estigui interessat.
La finalitat d’aquesta II Trobada és mostrar diverses maneres de treballar els continguts curriculars de l’àmbit de llengua i literatura tot integrant-los en les experiències pràctiques reals de classe i de centre que hem dut a terme alguns dels components del grup de treball. A partir de les valoracions que els participants de la trobada anterior van fer, hem optat per canviar el format: enguany hem seleccionat una mostra més reduïda d’experiències per tal que tothom pugui assistir a l’espai central i punt de trobada de totes les exposicions.
Si voleu consultar el programa :
http://documentsice.uab.cat/noticies/II_Jornada_Llengua.pdf
Efectivament, l'avaluació és un escull de vegades viscut com a insuperable, ple d'interrogants, gairebé inabastable. De les experiències exposades jo en trec dues idees en relació a l'avaluació que em fa l'efecte que són bastant clau. (1)L'avaluació ha d'anar integrada en la mesura del possible en el procés d'aprenentatge; això vol dir que hem de pensar en mesures disposades al llarg del procés que ens ajudin a saber què és el que passa, a apropar-nos als alumnes, a discernir el grau de seguiment del que estiguem fent, a tenir criteri per a la puntuació final, etc. Jo crec que aquestes mesures han de ser entrades de naturalesa diferent i complementària al procés d'aprenentatge de l'alumne. En dic algunes que em vénen al cap i que es van esmentar: escriptura narrativa (diari d'aprenentatge, informe final), diàleg (reflexió en gran grup del que portem fet, elaboració conjunta de pautes d’avaluació, autoavaluació en petit grup o en parella), pautes (graelles i descriptors d’autoavaluació, guions d’avaluació amb continguts formulats en forma de pregunta), discurs monològic (exposició oral a una audiència externa –alumnes d’altres cursos, pares, estudiants de la Universitat, etc.- elaboració d’un petit reportatge de vídeo en què els alumnes expliquen la feina realitzada i el que han après), lectura (test de resposta múltiple)... No sé massa com se sistematitzen les informacions recollides a través d’aquestes mesures, però com diem en català “No es pot matar tot el que és gras”, és a dir, el fet que les informacions recollides siguin tan diverses i no encaixin en una quadrícula analítica no les fa menys valuoses. Jo crec que un instrument integrador d’aquesta diversitat és l’avaluació per bandes sintètiques o rúbriques (que em sembla que és el mateix). (2) La segona idea que em suggereixen les seqüències presentades és que si volem avaluar de manera significativa, atenta, prudent, equilibrada, ajustada, etc. hem d’anar una mica lents i hem d’acceptar que necessitem temps, sense que això vulgui dir que ens hi clapem o que “anem fent”. Penso en el que va exposar la Rosalía i l’arrencada magistral de la seva experiència: cartes escrites a mà i enviades per correu ordinari! I en canvi, en contra del que podríem pensar, això és el germen d’una seqüència molt rica, amb molta interacció i continguts.
ResponElimina